Ja hem acabat la penúltima etapa i sense voler ofendre a ningú perquè aquesta terra la veritat és que és molt bonica, però que no coneixen els ponts, túnels i altres sistemes d' ingeneria, que es fan servir per aplanar el terreny. Aquí es puja, puja, puja i després de golpe baixa amb unes pendents considerables i aleshores torna a pujar, pujar, pujar i pujar i penses ara ve la baixada pues no, continua pujant i lo que portes pujant durant 5 km. amb 1 km. o menys o baixes.
Ara sé que quan parlen de la Creu de Ferro i El OCebreiro no li donen la importància que nosaltres li donem i es normal tot és igual, una etapa normal aquí és com quan el diumenge ens anem a Ull de Molins, sols que la tornada seria anar un altre vegada a Ull de Molins.
Avui de totes maneres l'etapa per més que dura, ha set molt i molt bonica. Hem passat pel mig del bosc alguna trialera senzilla, per no experts com nosaltres. En fi que hem disfrutat com a camells i jo particularment no me ho creia, que puguessi disfrutar després de lo cansat que estic, però "ce la vie".
També avui ens ha ajudat el temps. Aquí és primavera amb els seus 22 graus, durant l'etapa com suem ens tenin que canviar el maillot, perquè ens agafa fred.
Bueno espero que fins demà.
Portomarín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada