dilluns, 20 de desembre del 2010

Almatret















Tinc agulletes fins a les orelles, quina enjaumada que mos va fer lo Pepe. És la primera vegada que començo a tenir rampes a les cames.

Ruta guapíssima, amb una pujada final que no s’acabava mai, un sender des del mirador fins a baix al pantà espectacular i unes trialeres plenes de pedres que ni les cabres les baixen a peu.

A les 8:15 em passa a buscar el Pepe i anem a recollir al Miquel. Tirada de cotxe fins a Almatret. Un cop allí participen amb la gent del poble que havia organitzat una caminada popular per la Marató de TV3. Comencem i amb l’ajuda del GPS del Pepe fem tota la ruta de la Marxa d’Almatret de l’any passat. Sortim fins al mirador del pantà, un cop allí agafem un sender fins arribar a baix. De lo millor i que he fet en mountain-bike. Un cop arribem a baix del pantà, mengem un parell de barretes, menys lo miquel que es fot el seu badall de truita. El proper dia li portarem un microones per què la pugui calentar, je,je,je...

Tornem arrencar pedals i tret d’una petita discussió amb el Pepe i el seu GPS, comencem una bona pujada fins quasi arribar de tot, un cop allí, una mica de corrierols, trialera, tornar a pujar, baixada ràpida per pista i una mega trialera trenca braços fins al final. Que punyeteres que les vaig passar. En arribar a baix vam decidir anar a comprar beure a l’embarcador, però en arribar allà el tio poca substància ens diu que està tancat. Però com que hi havia 2 tarugos alemanys que es feien una barbacoa, vam agafar una mica de beure i els hi vam deixar 4 quartos.

Reprenem la marxa i a cops de pedal fins arribar a d’alt de tot amb la llengua a fora.

Clicka per veure les fotos

Vídeo trialera 01


Vídeo trialetra 02

diumenge, 12 de desembre del 2010

De turisme per Lleida


12 desembre 2010


Fa fred i sols sortim sis (cinc valents i jo). Esmorzem a Pardinyes (a La Parra) i tornem per Sudanell. El dilluns alguns havien sortit a Mequinença i el dimecres a Saïdí. Aquesta gent no para. Jo, avui he aprofitat la sortida per caure una mica i he besat els peus de qui em va vendre el casc. M'ha parat un bon cop.

Albert

dissabte, 11 de desembre del 2010

Passejada fins Alfés



5 de desembre de 2010
Passejada fins Alfés. Sortideta de les d’hivern a les 8.30. Som deu i anem i tornem tranquils. Alguns tot just surten de recuperacions i post-operatoris. Qui diu que no hi ha valents? Fa fred, i l’esmorzaret cau millor que mai, tot i que un nen ens posa a prova jugant a obrir la porta. Tornant, algú s’avorreix i decideix punxar. Ho fa per baixar el promig, je, je Disfrutem amb la reparació professional del president. Hem fet 34 km a un promig de 21 km/h. Estrenem la càmera i ens animem a fer unes fotos. Bàsicament és per això que fem aquest escrit. Siau!
Albert.

dijous, 9 de desembre del 2010

Pujada a Montmaneu. Hem fet el cim!!!















Dimecres vam quedar amb el Dani per fer el Montmaneu, ens trobem a Torres a la carretera dels plans cap allà les 9:00. Cal dir que va fer molt bon dia, fins i tot calor. Tirem cap Aitona i un cop allí cap a Serós i la Granja d’Escarp bordejant el Segre. Agafem un desviament i cap a munt que fa costera, comencem a pujar pedalant fins on podem, fent algun que altre corrierol entre pins. Quan ja no es pot pujar pedalant, bicicleta al coll i a pujar com les cabres per un corrierol uns 50 o 60 metres (que dur que es va fer), fins fer el Cim.

Un cop a dalt, esmorzar de barreta energètica que semblava una barreja entre tarta Santiago de polvorons amb xocolata elgorrriaga, bonísmima!!



Clicka per veure les imatges.

Ruta Llafranc










Dia 7-12-2010.

Sortida: 11:30h.

Ruta: llafranc//palafrugell//mont-ras//ermita de fitor//mas Puig//coll//Calonge//sant antoni de Calonge//platja d'aro//s'agaro.

Recorregut:42km.

Desnivell pujada: uns 620 m

Dia perfecte de sol i algun nuvol tonto. Ruta de pujades i trialeres amb bastant fang i roques lliscoses. Problema afegit de restes de troncs i branques a les pujades... Fruit de la neteja que s'esta duent a terme als boscos arran de la destrossa de la darrera nevada. Molt molt divertit, i a sobre .... per no preguntar i de listillo, m'he chupat les dos trialeres xungues que coneixia, al revés : de pujada. Tolls d'aigua per sobre els turmells per passar si o si, i paissatge, vistes i mes : impressionant. Millor hagues estat amb companyia d'equip sosero. Us dic que val molt la pena. Novetat: avui no m'he fotut de lloros, pero he acabat com un jabalinet...brut.

Fotos de diferents trams i vistes. L'ermita es la de Fitor.

Au. abraçades


Clicka per veure les imatges.


Signa:

Marc Ribes

diumenge, 28 de novembre del 2010

Sortida Dominical i trialera








Al principi una feia una mica de fred, però gràcies al solet que feia vam gaudir d’una bona sortideta de diumenge . Com podreu veure al vídeo vam aprofitar per iniciar al Robert en les trialeres. També podreu observar com l’Oscar no serà mai un ciclista, ja que com tothom sap, un ciclista de veritat mai no treu un mocador per mocar-se.

S’ha d’agrair al Marki el detall de pagar-se un veure ja que dimarts en fa 41. Si el veieu feliciteu-lo.


dilluns, 15 de novembre del 2010

Sortida cap al Circuit

Diumenge sortida tranquil·leta amb les màquines cuarantanyeres de Soses. Sortida cap al circuit d’Alcarràs passant pel pantà de Montblanc, un bon esmorzar i cap a casa que ja estaven cansats… Cal destacar al baixada cap a casa del Redín en mode tren, no el podiem agafar, je,je,je... i la poca consideració de l’Oscar de portant-nos un amic lesionat. Pobre xiquet, quin patir.

dilluns, 8 de novembre del 2010

TRANSISQUELLA 2010


Es la primera vegada que vaig a la Transisquella i va resultar ser una perfecta manera de posar fi al periple de pedalades de la temporada.

Un recorregut majoritàriament per camins i pistes de la zona, amb algun corriol pedregós. No van faltar el típic parell pujades que els mortals hem de pujar a peu,... no se si algú les va pujar sobre la bici...

Al final van resultar 41 km i uns 800 mts de desnivell i aquesta vegada vaig fer-los amb companyia del David, tots dos mano a mano.

A l’arribada, el protocol de sempre, ... bossa de regal, bocata de botifarra, llonganissa o cansalada... begudes, i el millor, menjar-te’l amb companyia de la tropa, David, Miquel, Pere, Núria, .... molts coneguts i entre ells no podia faltar l’amic "Lo Buitre". Per part de Soses, hi havia l'incombustible "Mejias" i el també incansable J. Ramon "gendre de l’agutzil". A destacar l’absència de l'Eloi, per compromisos mes que importants i del Maura, que està en procés de recuperació del seu genoll. L'Oscar tampoc va poder venir, ja que encara volta per Arbeca...

L’any que ve, MESSSSS!!!!


Signa la crònica:

Daniel Pelegrí Casals



dijous, 4 de novembre del 2010

Ermitanyos 2010



Pluja, vent, fred, molt fang, una mica de patiment, però sobretot molt bona colla de betetaires.

Ens aixequem de bon matí a les 6:00 hora nova, i cap a Lleida a recollir al Marc i al Dani. Sobre les 7:30 ens plantem a Balaguer, anem a la taula de pre-inscirts a buscar el dorsal, agafar la bossa amb el buff i el potet de mel (bon detall). Aquest cop no ens donaven dorsal, però si una pulsera com les dels “todo incluido”.

Ens reunim amb els Carles, el Víctor i alguns boijos de la Btt més i a les 8:00 comencem la marxa a ritme tranquil·let. Pel camí ens anem trobant gen coneguda, com el Sergi, el Pere, etc...Al cap d’una estona, i al contrari del que havien dit els de TV3 (que estrany) comença a ploure i ja no va parar de ploure fins casi el final. Comencem la pujada de la primera ermita, la de Cérvoles a ritme suau (quedem molts quilometres encara) i la coronem sense patir en excés. En arribar a dalt entrepà de pernil, una mica de formatge, u parell de trossos de taronja, les fotos de rigor i Sant Tornemi.

Prop de l’ermita hi havia una granja abandonada que si estava celebrant un after. Música màquina tope i tot ple de tios amb rastes. Hi havia més polls ara en aquella granja que quan estava plena de porcs.

Bé, després d’alimentar-nos continuem la travesa i ara comença la baixada. Anem baixant amb molta precaució, ja que, hi havia fang per donar i vendre i comencem a veure gent que tornava enrera amb les bicicletes plenes de fang que no podien ni pedalar. Ens en fixem més i veig que pujaven amb el canvi de darrera trencat, OSTRAS!!!! Es veu que el fang bloquejava la cadena i al pedalar s’arrencava el canvi. Després de veure el percal, paro al costat del Carlos, i ell que és del “terreno” em diu que la millor opció es tirar avall, res de tornar enrere, doncs AVALL QUE FA COSTERA !!!. No sé si es que vam tenir sort però no vam petar cap canvi, només ens vam posar plens de fang fins les orelles i prou.

Després de la baixada arribem a Vilanova de la Sal i parem a l’avituallament, prenem forces en forma de tarrons, sucs i taronges i ens encaminem a pujar la segona ermita, la de Montalegre. El Marc ens té que deixar ja que el genoll li ha dit prou (per cert... encara no has anat a veure l’amo dels gossets?), li deixo les claus del cotxe i tira cap a Balaguer. Aquesta ermita ja va costar més, no sé quanta estona vam estar pujant però crec que més de mitja hora segur, i lo fotut es que el tram més dur era al final. Degut al fangar la cadena es va quedar sense oli i feia un soroll a caxarro vell que feia por, fins que no vaig arribar a dalt només pensava en que no es trenqués la cadena. A l’arribar a dalt ja m’esperaven el Dani i el Carles menjant-se el tarrons al cap d’una estona ja va arribar el Victor. Quina vista més guapa i quin aire que foteia, mullats com anavem l’aire aquest et gelava per tot arreu.

Enfilem la baixada de Montalegre i al peu d’una trialera ens acomiadem del Carles que se’n anava a fer la 3ª, l’ermita de Sant jordi, SI SENYOR !!!! Tirem cap a Vilanova, d’aquí a Gerb i fins a Balaguer. Arribem a la zona de dinar, ens trobem al Marc prenen el sol i jugant amb el mòbil, i d’aquí directes als vestuaris del nou pavelló a dutxar-nos i treure’ns tot el fang de sobre. Un cop dutxats cap a taula a menjar-nos la fideuà, de postres panellets i cap a casa que falta gent.

Resumint, encara que vam acabar xops, vam patir fred, ens vam fotre rebossats de fang fins les orelles, casi ens carguem la cadena, canvis i demés coses que no em recordo com es diuen... Vam disfrutar, ens ho vam passar genial i ja pensem en tornar-la a fer l’any vinent.

Des d’aquest blog volem felicitar a l’organització d’Ermitanyos per l’esforç que suposa organitzar una cursa tant BESTIAL !!!!

Clickeu per veure les fotos