Pluja, vent, fred, molt fang, una mica de patiment, però sobretot molt bona colla de betetaires.
Ens aixequem de bon matí a les 6:00 hora nova, i cap a Lleida a recollir al Marc i al Dani. Sobre les 7:30 ens plantem a Balaguer, anem a la taula de pre-inscirts a buscar el dorsal, agafar la bossa amb el buff i el potet de mel (bon detall). Aquest cop no ens donaven dorsal, però si una pulsera com les dels “todo incluido”.
Ens reunim amb els Carles, el Víctor i alguns boijos de la Btt més i a les 8:00 comencem la marxa a ritme tranquil·let. Pel camí ens anem trobant gen coneguda, com el Sergi, el Pere, etc...Al cap d’una estona, i al contrari del que havien dit els de TV3 (que estrany) comença a ploure i ja no va parar de ploure fins casi el final. Comencem la pujada de la primera ermita, la de Cérvoles a ritme suau (quedem molts quilometres encara) i la coronem sense patir en excés. En arribar a dalt entrepà de pernil, una mica de formatge, u parell de trossos de taronja, les fotos de rigor i Sant Tornemi.
Prop de l’ermita hi havia una granja abandonada que si estava celebrant un after. Música màquina tope i tot ple de tios amb rastes. Hi havia més polls ara en aquella granja que quan estava plena de porcs.
Bé, després d’alimentar-nos continuem la travesa i ara comença la baixada. Anem baixant amb molta precaució, ja que, hi havia fang per donar i vendre i comencem a veure gent que tornava enrera amb les bicicletes plenes de fang que no podien ni pedalar. Ens en fixem més i veig que pujaven amb el canvi de darrera trencat, OSTRAS!!!! Es veu que el fang bloquejava la cadena i al pedalar s’arrencava el canvi. Després de veure el percal, paro al costat del Carlos, i ell que és del “terreno” em diu que la millor opció es tirar avall, res de tornar enrere, doncs AVALL QUE FA COSTERA !!!. No sé si es que vam tenir sort però no vam petar cap canvi, només ens vam posar plens de fang fins les orelles i prou.
Després de la baixada arribem a Vilanova de la Sal i parem a l’avituallament, prenem forces en forma de tarrons, sucs i taronges i ens encaminem a pujar la segona ermita, la de Montalegre. El Marc ens té que deixar ja que el genoll li ha dit prou (per cert... encara no has anat a veure l’amo dels gossets?), li deixo les claus del cotxe i tira cap a Balaguer. Aquesta ermita ja va costar més, no sé quanta estona vam estar pujant però crec que més de mitja hora segur, i lo fotut es que el tram més dur era al final. Degut al fangar la cadena es va quedar sense oli i feia un soroll a caxarro vell que feia por, fins que no vaig arribar a dalt només pensava en que no es trenqués la cadena. A l’arribar a dalt ja m’esperaven el Dani i el Carles menjant-se el tarrons al cap d’una estona ja va arribar el Victor. Quina vista més guapa i quin aire que foteia, mullats com anavem l’aire aquest et gelava per tot arreu.
Enfilem la baixada de Montalegre i al peu d’una trialera ens acomiadem del Carles que se’n anava a fer la 3ª, l’ermita de Sant jordi, SI SENYOR !!!! Tirem cap a Vilanova, d’aquí a Gerb i fins a Balaguer. Arribem a la zona de dinar, ens trobem al Marc prenen el sol i jugant amb el mòbil, i d’aquí directes als vestuaris del nou pavelló a dutxar-nos i treure’ns tot el fang de sobre. Un cop dutxats cap a taula a menjar-nos la fideuà, de postres panellets i cap a casa que falta gent.
Resumint, encara que vam acabar xops, vam patir fred, ens vam fotre rebossats de fang fins les orelles, casi ens carguem la cadena, canvis i demés coses que no em recordo com es diuen... Vam disfrutar, ens ho vam passar genial i ja pensem en tornar-la a fer l’any vinent.
Des d’aquest blog volem felicitar a l’organització d’Ermitanyos per l’esforç que suposa organitzar una cursa tant BESTIAL !!!!
Clickeu per veure les fotos