dilluns, 28 de març del 2011

DOMINICAL PER REPETIR LA MARXA DE SERÒS


8:45 del matí amb canvi horari inclòs ens trobem davant de casa: el Pepe, el Miquel el Dani i jo preparats i en forma per tornar a fer la Marxa de Seròs. Al final el Cristian no pot venir que no es troba bé.

Sortim per la via camí de Seròs, arribem Aitona i pel camí que creua el Canal i va paral·lel pel riu al marge contrari al poble comencem a pujar cap a Montmaneu. Un dia perfecte, a la nit va ploure el suficient per no haver gens de pols i teníem un sol de primavera brillant. Fins i tot anàvem massa tapats per la temperatura que feia.

Passades les primeres costes ens trobem un noi de Seròs que també repetia la marxa (foteia unes cames que semblava lo increïble Hulk). Es fa de GPS fins que arribem al desviament de la llarga amb la curta, ens separem i comencem a pujar pel senderet de la pinada, divertit i genial. Després de baixar per una trialera i pujar per un corrierol arribem a dalt de Montmaneu, i com que el temps apretava decidim reduir una mica la marxa (només una mica) per arribar a temps de la calçotada ,je ,je ,je .... Ens creuem amb molta gent ja que també es feia un caminada popular des de Seròs.

Baixem per una trialera fantàstica, el Pepe amb la seva de 29” que seu menja tot com si res i un cop a baix de Montmaneu cap a casa sense cap problema que ja hi ha gana.

Clicka per veure fotos

dijous, 24 de març del 2011

II Xallenge David Duaigües Seròs 2011

Sol i molt bona temperatura per fer la Marxa. Aquest cop m’aixeco de bon matí i a les 8:00 marxo sol cap a Serós. El Dani tenia una paella d’arròs al foc de Salou i no podia deixar de remenar-la que se li enganxava. En arribar a Seròs de Soses només em trobo amb el Josep Penas.

Sortida neutralitzada fins sortir del poble a les 9 i pocs minuts, uns 450 participants amb ganes de gaudir d’una bona marxa. Aquest cop decideixo posar-me a la part del darrera de la sortida ja que encara restava escamat de la Marxa de l’Oli de la Granadella i aquesta me la vull prendre més tranquil. Sortim del poble i antes del primer quilòmetre ja ni ha 2 de pinxats, un amb la cadena trencada i un altre amb el canvi petat (ja és mala sort), tindrem que anar amb “cuidaooooooo”. Comencem les primeres costes sempre per camí fins que arribem a un senderet de pujada. Quin col·lapse que es va muntar, semblava el carrer major pel dia de Sant Jordi quan passes per la Caselles. Tranquil·lament comencem a pujar amb fila india xino-xano. Al cap d’uns quilometres de pujada suau arribem al primer avituallament on hi havia la separació entre la cursa curta i la llarga. Només passar el desviament els de l’organització ens enganxaven un gomet al que fèiem la llarga. Entrem a un corrierol amb zones de trialera molt guapo, tota l’estona entre pins i amb alguna zona de camí fins arribar a dalt de Montmaneu. Un cop a d’alt baixem per un camí fins que arribem a una trialera bestial, allò era “quando menos” lo barranc de l’infern. La gent la baixava a peu, però el que anava davant meu s’atreveix a baixar-la a sobre la bici i de poc que no es fot de cap. Meu penso 2 dècimes de segon i decideixo baixar-la a peu, mes que res que hi havia 2 “sujetos” preparats amb càmera de fotos i de vídeo al “acecho” de qui es matava pendent avall.

Tornem a pujar a Montmaneu tot seguit i pit avall per una trialera guapíssima, tècnica i ràpida en cert llocs perillosa. Un noi que anava davant meu té la mala sort de pinxar i de poc que no s’empotra a un pi en agafar una corba. Tornem a arribar al primer avituallament que en aquest cas és el tercer i tenien de tot, pastelets, fruita, fruits secs, coca, tec... no s’havia que agafar, fins que veig en un costat que tenien XUXES !! aquelles que són uns ossets petits de colors coberts de sucre, que bons, n’agafo un sarpat a la butxaca i a tornar a pedalar. A partir d’aquí zones de camí i molt sender amb pedra grossa fins arribar a Seròs.

En arribar a la meta hi havia gent cosa als costat que t’aplaudia i t’animava, gran arribada.

Em ve a saludar el Jose Megias, al final ha vingut i ha fet un temps millor que el meu. Al final em set 3 del poble participant, a veure si l’any vinent podem ser més gent, i no us rageu, colla de trutxos !!!

Resumint: una marxa amb molta participació, traçat exigent però no en excés, avituallaments molt ven preparats i molt ven organitzat. Felicitar als de l’organització que com cada any ho fan perfecte.

Clicka per veure imatges

dimecres, 9 de març del 2011

Marxa de l'oli 2011

7:45 del matí i el Dani em passa a recollir per casa i cap a la Granadella. Allí ens trobem als incondicionals de sempre, Miquel, Carlos, Buitre, etc... També veig aparèixer al Josep Penas i el Joan Florença.

La primera Marxa de l’any i per uns moments estava convençut que l’última. Quin mal rato que vaig passar cap als 40 kilòmetres, em va venir una baixada moral i física del brutal. Només pensava de trucar amb algú i que em vingués a recollir amb un helicòpter. Només em deia: -No baixos de la bici que no tornaràs a pujar. Només quan vaig veure el campanar de la Granadella se’m va acabar tot el patiment.

Es notava que per a molts era la primera marxa, ja que em vaig trobar gent amb rampes, gent amb una pájara bestial, caigudes, de tot, la gent estava rebentada.

Va transcorre per molta zona de pinada, camins, corrierols i senders, amb alguna trialera rebel. La veritat es que estava tant esgotat que no vaig poder mirar massa el paisatge ni recollir cap floreta (igual els de Seprona em foten a la presó).

Ara només cal esperar l’any vinent per tornar-la a fer i amb menys temps

Ens veiem el 13 a Almatret i el 20 a Serós.