dimarts, 14 de juny del 2011

III Missatgers del Cister

Diumenge 12 de juny me’n vaig a fer la 3ª Missatgers del Cister a l’Espluga de Francolí. Com sempre anem uns quants de Soses, en concret 2, la bicicleta i jo. Arribo a l’horeta, faig la inscripció i parlo una estoneta amb el Joan Carles “Lo Buitre”, el paio no se’n perd cap. Sortida neutralitzada les 8:30 cap al Monestir de Poblet, la gent ja va traient la llengua i això que la cursa encara no ha començat. Arribada al idíl·lic Monestir de Poblet on ens espera el Abad major (crec que es diu així) que ens fa la seva benedicció i a les 9:00 sortida.

Com sempre els pros que van davant ja comencen a tope, quina polseguera (s’atansa l’estiu). Comencem a rodar per una zona de camins fins que poc a poc anem entrant a la zona de bosc. Comencem a pujar per un port de muntanya alquitranat fins que arribat un moment agafem una trialera on tothom pujava a peu, que hi farem, paciència i a agafar número. Un cop superada ens trobem l’avituallament i el desviament entre la mitjana i la llarga. Prenc una mica de plàtan, un Aquarius i cap a ball que fa baixada!!! Quin senders i corrierols més guapos, i quines trialeres més tècniques. En un lloc hi havia uns pedrots brutals, i com que no tenia ganes de fotre-me-la baixo de la bici i la faig a peu. Llavors escolto al xiquet de l’organització que diu: - No cal baixar de la bici, que és fàcil home!! La mare que’l va fotre, allò només ho pot baixar lo Toni Bou!!

Vaig anar uns 6 kilòmetres completament sol, i poc a poc sento com algú se’m va apropant, a les pujades m’agafava terreny però a les baixades el deixava endarrere, i així una bona estona. Al final, a uns 2 kilòmetres del poble en una pujada es posa al costat i em m’adelanta. Li pregunto a veure com va e intento fer-lo xerrar per veure si així és cansa més, je,je,je... però el paio respon bé, cagun la mar. Mi poso a roda i arribem els 2 junts al poble.

Una pedalada molt ven organitzada amb avituallaments genials, fins i tot a l’arribada tenien donuts, bocates, begudes energètiques, de tot i més. Li posaria un 10 a l’organització però em quedaré amb un 9, ja que amb la samarreta no si han lluït gaire.

L’any que ve ha tornar-hi si Déu vol.

-------------------------------------------------------------------------------------

El nostre rival és fort, el nostre amor per ell encara més !