Com sempre els pros que van davant ja comencen a tope, quina polseguera (s’atansa l’estiu). Comencem a rodar per una zona de camins fins que poc a poc anem entrant a la zona de bosc. Comencem a pujar per un port de muntanya alquitranat fins que arribat un moment agafem una trialera on tothom pujava a peu, que hi farem, paciència i a agafar número. Un cop superada ens trobem l’avituallament i el desviament entre la mitjana i la llarga. Prenc una mica de plàtan, un Aquarius i cap a ball que fa baixada!!! Quin senders i corrierols més guapos, i quines trialeres més tècniques. En un lloc hi havia uns pedrots brutals, i com que no tenia ganes de fotre-me-la baixo de la bici i la faig a peu. Llavors escolto al xiquet de l’organització que diu: - No cal baixar de la bici, que és fàcil home!! La mare que’l va fotre, allò només ho pot baixar lo Toni Bou!!
Vaig anar uns 6 kilòmetres completament sol, i poc a poc sento com algú se’m va apropant, a les pujades m’agafava terreny però a les baixades el deixava endarrere, i així una bona estona. Al final, a uns 2 kilòmetres del poble en una pujada es posa al costat i em m’adelanta. Li pregunto a veure com va e intento fer-lo xerrar per veure si així és cansa més, je,je,je... però el paio respon bé, cagun la mar. Mi poso a roda i arribem els 2 junts al poble.
Una pedalada molt ven organitzada amb avituallaments genials, fins i tot a l’arribada tenien donuts, bocates, begudes energètiques, de tot i més. Li posaria un 10 a l’organització però em quedaré amb un 9, ja que amb la samarreta no si han lluït gaire.
L’any que ve ha tornar-hi si Déu vol.
-------------------------------------------------------------------------------------
El nostre rival és fort, el nostre amor per ell encara més !