dilluns, 17 de desembre del 2012

Maillots Marató II

Tots aquells que no vau ser a temps de comprar el maillot de la Marató de TV3 contra el càncer i així poder col·laborar per la causa, encara hi sou a temps. Podeu passar pel Panton (teniu un parell de dies) i fer la comanda. Recordeu de portar la talla i el Jordi ja us dirà com fer el pagament(16 euros).

dimecres, 21 de novembre del 2012

Maillot de la Marató TV3

Urgent! Tots aquells interessats en col·laborar amb la Marató de TV3, aquest any ho  podeu fer comprant  un maillot solidari.  Passeu durant el dia d'avui (22 de novembre) pel Panton amb 16 euros i comproveu la talla que feu d'Inverse (mireu-ho al maillot que teniu del club). ÉS URGENT !!!.
Més endavant ja quedarem per fer la sortida conjunta el dia de la Marató. Us avancem que farem una pedalada fins a LLeida i que acabarà a l'Ajuntament de la ciutat . Allí ens reunirem amb la resta de membres d'altres clubs i organitzacions que també haguin volgut mostrar la seva solidaritat .

diumenge, 18 de novembre del 2012

Esmorzar anual

Ep!
Esmorzar anual el dissabte 15 de desembre.
Sortida a les 8h30 de la plaça i arribada a les 10h a Cal Josepet.
Més informació a "Cal Panton"


dimarts, 17 de juliol del 2012

14 juliol 2012 Sortida a l'Ampolla. Anem a menjar caldereta.

Clicant la imatge es pot accedir a la resta
Soses-L'Ampolla14jul12

dimarts, 3 de juliol del 2012

Sopar

Si encara no us heu apuntat al sopar del club, podeu passar pel Panton durant el dimecres dia 4 i comunicar-li al president.
El sopar serà a Torres de Segre al Bar / Restaurant Quelos el divendres dia 6.
No us ho perdeu!!!


La Junta

dissabte, 30 de juny del 2012

Melide - Santiago

Melide - Santiago de Compostela 52km.
 Ja està, ja hem fet l'última etapa. Aquesta última etapa com totes les que hem fet per Galícia, és una trencacames, però tenia algo especial i tots dos teníem ganes d'arribar al Monte del Gozo, que és la referencia de l'últim escull important a superar.

 No sé si perquè portàvem tot el matí pujant i baixant o per les ganes o perquè..., quan hem llegit Monte del Gozo, hem pensat ja està i no se ens ha fet gens de difícil. Quan hem arribat al Monte ens ha invait una sensació de satisfacció personal molt agradable. De d'allí, amb una baixada molt agradable, cap a la Plaça del Obradoiro, on ens hem reunít un gran número de caminants i ciclistes que hem acabat al mateix dia el Cami, tots ens anàvem felicitant.

 Ara sol ens queda anar a recollir la Compostela i que ens firmin la credencial. Després a la missa del Pelegri. Però abans ens anirem a dutxar i això ja ho farem entre avui i demà, juntament amb un homenatge gastronòmic, que creiem ens hem guanyat. Fins un altra, que el company ja vol fer l'any que ve, però que primer s'haurà d estudiar. Salut per tots.







dijous, 28 de juny del 2012

Sarrià -- Melide de 62 km.


Ja hem acabat la penúltima etapa i sense voler ofendre a ningú perquè aquesta terra la veritat és que és molt bonica, però que no coneixen els ponts, túnels i altres sistemes d' ingeneria, que es fan servir per aplanar el terreny. Aquí es puja, puja, puja i després de golpe baixa amb unes pendents considerables i aleshores torna a pujar, pujar, pujar i pujar i penses ara ve la baixada pues no, continua pujant i lo que portes pujant durant 5 km. amb 1 km. o menys o baixes.

Ara sé que quan parlen de la Creu de Ferro i El OCebreiro no li donen la importància que nosaltres li donem i es normal tot és igual, una etapa normal aquí és com quan el diumenge ens anem a Ull de Molins, sols que la tornada seria anar un altre vegada a Ull de Molins.

Avui de totes maneres l'etapa per més que dura,  ha set molt i molt bonica. Hem passat pel mig del bosc alguna trialera senzilla, per no experts com nosaltres. En fi que hem disfrutat com a camells i jo particularment no me ho creia, que puguessi disfrutar després de lo cansat que estic, però "ce la vie".

També avui ens ha ajudat el temps. Aquí és primavera amb els seus 22 graus, durant l'etapa com suem ens tenin que canviar el maillot, perquè ens agafa fred.

Bueno espero que fins demà.
Portomarín




dimecres, 27 de juny del 2012

Trabadelo - Sarrià

 OCebreiro

 Monestir de Samos

Ja tinc el dilema resolt, he fet l'etapa però en aquest moments no me siento las piernas.

Avui Trabadelo Sarrià de 66 km. amb 4,32 h.

Hem fet l'OCebreiro. Uns 300 metres després d'un poble que es diu La Laguna he tingut un baixon moral i he ficat peu a terra per tornar a pujar a la bicicleta per acabar-lo. L' Arcadi ha anat fins dalt sense parar. Quan hem arribat a dalt tots contents hem fet un esmozar tipus sortida de diumenge, perquè sols faltava, segons ens han dit, dos pujadetes més. Dos pujadetes....collons dos pujadetes, l'Alt de San Roque i l'Alt del Poio. Quan per fi hem arribat a dalt semblavem que sortiem d'una piscina. Ens hem canviat de roba per no arrofredar-nos i lo més bonic del dia una baixada llaaaaaarga fins Tricastela. Tanmateix, nosaltres no paravem aquí sinó  a Sarrià i clar encara ens hem fet dos pujadetes més.

Un altre cosa a destacar és que el temps ens ha ajudat perquè el OCebreiro pràcticament l'hem fet tot amb el cel cobert, i la calor no apretava, de lo contrari el baixon moral crec que m'hauria durat més.

Avui veureu que no he dit res dels % de pujada i és perquè alguns eren tant indecents que he canviat la pantalla del GPS., per no poder lo veure.

Bueno ja ens queda menys, per aconseguir-ho. Espero

Records

dimarts, 26 de juny del 2012

Rabanal del Camino - Trabadelo 70 km.


Encara no tinc resposta al dilema d'ahir, però he tingut moments que me decantaba cap el que diu "no me siento las piernas".

Avui hem fet la famosa Creu de Ferro d'uns 10 km. si comences a Rabanal, ha ja sé lo dels % de les webs del pelegrino. Ahir vaig dir que avui teníem un 5-7% i així ha set però quan era més plana, lo normal ha set del 9% i 11%, per cert un tema a tenir en compte quan s'arriba a la Creu de Ferro, no esteu a dalt encara, queden 2 km. I l'última rampa es del 21%. Després la baixada és bonica però per la carretera. Qui ho prova pel cami o és molt bo o se juga el físic. Tot i passant per la carretera no pots deixar de tocar els frens perquè està tota plena de gravilla solta.

Al final contents els dos d'haver-la fet i superar-la millor de los que ens pensaven. Sols hi ha hagut un moment delicat després de la creu de ferro amb una rampa que portava a Pieros, poble abans de Villafranca del Bierzo, que la calor m'estaba acabant la moral. Menys mal que hem trobat una font. Me he ficat el cap sota i amb una glucosa com a nou i cap a dalt.

Demà el O'Cebreiro que determinarà el final del meu dilema.

Com a moral: vàrem començar a 481km. i sols ens queda 180.

Creu de Ferro

Castell de Ponferrada


Basílica de Vilafranca del Bierzo

dilluns, 25 de juny del 2012

Leon - Rabanal del Camino


Avui 67 km. Amb 5 h. i 2 m.

Ara tinc un dilema i és que em sento com "Rambo" però el dilema és que no sé si es perquè he aconseguit fer l'etapa o perquè "No me sento las piernas".

L'etapa d'avui només sortir dins de Leon una pujada del 13% que és la que passa per davant d'unes coves fetes a la serra i que van sortir fa un temps a la TV. A partir d'aquí comença el trenca-cames. Tot de pujades i baixades per mes que no eren massa pesades, entre el 1% i el 6%, tot així fins Astorga, que els últims 4 km. son mes aviat de baixada, però aquí podríem dir que comença la Creu de Ferro i cony com puja. Als mapes  fets per altres pelegrins figura pujades de 1% al 4% però el meu GPS ha arribat al 19% lo normal era de 3% a 6%, però també havia bastant del 9% i puntes de 16-19%. I per acabar el poble de Rabanal del Camino puja tot al 8%. On teníem el hostal? .... Ho heu encertat ,  a dalt de tot.

Figureu-vos que si el mapa avui fica que són rampes del 1-4% demà que fica 5-7% pues.....
Bueno suposo que demà tindré el dilema resolt i espero que pugui continuar escrivint. Tots aquests comentaris estan basats amb el meu estat físic, ja suposo que per alguns això seria mes lleu, però avui fins el meu company que no es queixa mai, s'ha queixat i està bastant més fort que jo.

Fins demà "Si puc"


Catedral Astorga

 Pont Órbigo
 Palau Gaudí Astorga

Carrión de los Condes - Leon

Aquesta etapa no ha tingut més història, aquesta sí que pràcticament és plana. Tan sols a 7 km. abans de Leon ens fan pujar a una serra que durant uns 3 km. té unes  pendents del 7-14%.

Lo que se podria ressaltar és que és una etapa llarga de 96 km. que hem fet amb 6 hores i una mitja de 16,33 km/h. però com per lo vist i, toco fusta, hem après ha anar amb bici i no caiem ni res, quasi és avorrit.

Però sempre et pots trobar una sorpresa i aquesta ha set que dins de Leon, estaven amb festes i a part de conjunts, discos, balls, i altres tipus de música, estava ple de xiringuitos on una cervesa costava 2.5€  i te la acompanyaven de un pinxo diferent a cada xiringuito i al final hem sopat bé.

Bé, a dormir que ara tinc una mica de mal d'estómac i no sé si són els xiringuitos o perquè demà ja comença la pujada de veritat.

Bye

Pont riu Carrión



                                        Casa Botines

 Catedral
                                                         Basílica

diumenge, 24 de juny del 2012

Hola gent, ja hi tornem a ser.

Després de preparar una mica el Cami , ahir divendres varem agafar una monovolum, les bicicletes, les alforges, la camelback i nosaltres  i cap a Burgos, que és on ens varem quedar l'any passat.

Avui a les 7h. peus a terra i a les 8h. ja comencem a fer el Camí.  Sols començar em dono compte que m' he equivocat. Aquest any m'he comprat unes alforges  noves ja que les que portava l'any passat, quasi no m'hi cabia res i resulta que entre les alforges, la bicicleta, la camelback  plena i  l'animalet del damunt de la bici, tot pesa 128 kg i...  cony com costa arrastrar-ho.

Bé,  en la planificació del viatge i després de parlar amb un company que ja l'ha fet "Ramon Sancho", decidim fer el trajecte Burgos-Leon amb dos dies, perquè segons el company es pràcticament pla, sent avui "Burgos -Carrión de los Condes de 86 km". Abans he dit company i així és, però el cabró...., si arribo el dia 1 tinc ganes d'anar-lo a veure.....Sortim xino xano i els primers 11 km. bé, després comença a pujar, es  fica al 6% després  passa al 9% després al 9% i per acabar al 13% mantenintse en aquest porcentatges un rato tant que quan ha començat la baixada el marcador ficava 26 km. A primera hora del matí i com els companys aquest últim mes m'han fet entrenar ......s'ha fet. Més endavant arribem a Catrogeriz km. 41 però Sr. Ramon, per on vas passar "mamon"? Allí comença una pujada de 4 km. amb rampes de 18-27%. Arribat aquest punt, tots els que estàvem allí en aquell moment, decidim  per convenciment propi fer el Camí a peu, anavem 6 bicis amb els animalets arrastrant-les i 5 vianants que ens donàvem ànims.  No he fet sols la pujada a peu, també he fet la baixada perquè havia un cartell que ficava 18% de desnivell i quan hem començat  a baixar el GPS me ficava 25%, i això amb uns vbrake i 128 kg. He pensat també per autoconvenciment que millor a peu. Al final d'això ja teníem 50 km. a l'esquena i arribant a Boadilla del Camino fem una cervesa que no sé la marca però estava boníssima, i d'aquí fins a Carrión aquesta ruta pràcticament plana continua pujant del 1 al 3% que ens sembla no res a aquestes altures i a les 16 h. finalment, arribem a l'hostal i fins demà.

Josep Costa i Arcadi




dilluns, 19 de març del 2012

III Xallenge David Duaigües Serós 2012

Bé, ja torno a estar per aquí, després de 7 mesos he tornat a fer una cursa, la Xallege David Duaigues 2012 de Serós, 48 kilòmetres i uns 800 metres de desnivell. La veritat es que me trobat cansat durant la cursa, es nota que fa pocs dies que pedalo. Al final he fet ¾ hora més que l’any passat, un desastre, com es nota que encara no he fet gaires kilòmetres, però això rai que té solució.

Sortim de Soses a les 7:30, el Pepe, el Jose, l’Albert d’Alcarràs i un servidor. A un pas tranquil ens posem a Serós en mitja hora, anem cap a poliesportiu a buscar els dorsals, ens trobem al el Josep Penas que s’integra al grup, saludem als companys de rigor, buidem dipòsits i donem tota la roba sobrant al Raul d’Alcarràs (en aquesta ocasió el nostre fotògraf professional) que molt amablement ens la guardarà fins acabar. Quan intentem fer calentament ja és l’hora de la sortida, ens posicionem tot lo malament que podem el Pepe, el Josep i jo (lo Jose ja ha agafat una bona posició cap al davant) i fem la foto de rigor desitjant-nos no fer-nos mal. Sonen de fons paraules emotives dels organitzadors en record del David i els companys de Balaguer fatalment desapareguts aquest dies a la carretera. Tot seguit comença la Xallenge de Serós 2012.

Sortida neutralitzada fins sortir del poble, tot seguit passat el riu arriba una pujada pit amunt amb pedres on tenim que posar peus a terra ja que hi ha el primer embús. Aquests primers kilòmetres els passo amb la companya del Josep fins que arribem a un senderet de baixada on el perdo de vista i ja no el torno a veure. Tota aquesta regió no es va fer l’any passat, fins que empalmem amb una pujada que ens porta al primer avituallament on també hi ha la separació entre la ruta llarga i la curta. Agafo la llarga i ara si que repetim en part la cursa de l’any passat fins arribar casi a dalt de Montmaneu. Un cop a dalt, avall que fa costera!!! per unes trialeres realment perilloses per culpa de la quantitat de pols que hi havia, cal ser previsor i poso peus aterra i més veient com el company de davant meu a saltat per sobre de la bici sense fer-se res. Continuem els dos pit avall fins que ens tornem a trobar unes altres trialeres plenes de pols i de sobte veig que al de davant se li embala la bici com una mala cosa, se li encabrita i surten los dos disparats serra avall, sort que era una zona de pineda el pobre es va agafar a un arbre amb cames i peus, igual que un mono. De seguida va venir un bomber que estava allí mateix, vam mirar que no s’hagués fet res, li pregunto si s’ha fet mal, i clar que ha de dir un PRO com ell, doncs que no. No poc!!!! penso jo, amb les esgarrinxades que portava el pobre. Torno a pujar a la bici i a pedalar un altre cop que encara queda camí, però aquest cop decideixo passar-lo, entre que no va massa segur i una mica madur aniré més tranquil. Continuo tirant fins trobar-me la trialera bestial de l’any passat, peus a terra un altre cop, m’aparto per deixar passar un biker atrevit que la baixa a sobre de la bici i PATAMMMMMMM !!! un altre que torna a caure. – Però que no ho veia que la cosa està xunga i prendreu mal !!! Que és diumenge i demà s’ha d’anar a treballar!! Qü va parir, hi ha gent que està sonada.

En arribar a baix pujada força lletja fins al peu de Montmaneu i tot seguit baixada per la trialera del darrera igual que l’any passat. Aquesta si que es divertida, no massa tècnica i meu passo molt bé baixant-la. En acabar-la a seguir un sender bordejant la serra fins arribar a Serós. Per arribar a la meta hi havia una petita rampa de formigó d’uns 30 metres on de sobte em comencen a agafar rampes a les cames. LA MARE DEL TANO QUAN ERA GITANO!! QUIN MAL!! Però es clar, ja començava a haver gent de Serós i no era qüestió que veiessin un de Soses queixant-se de dolor, cor fort, i sense baixar de la bici apretant les dents fins a l’arribada. AARRGGG!!!!, que dura que se m’ha fet, i lo bé que meu he passat, je, je, je...

Reposem forces amb el Pepe i el Jose i tornem a pujar a les bicis i tornem a fer els 10 kilòmetres de tornada a Soses, aquest cop com a mínim ens ajuda el vent que el portem a favor. Al final ens hem fet uns 70 kilòmetres com uns campions amb molt bona companyia. Fins l’any vinent!!!

Arxiu fotogràfic.