Aquest cop no ens vam tenir que aixecar tant aviat, a ¾ de 7 n’hi ha prou!! Carregem-ho tot al cotxet i cap a Borges Blanques. Només arribar em trobo al Dani i al Marc, anem a buscar els dorsals, ens posem les malles i la jaqueta del Club ja que foteia un fred de mil dimonis, 6 graus. Una mica de calentament, la foto de rigor amb el Carlos i cap a la línea de sortida on veiem com “lobuitre” ja està a primera fila.
Aquest cop ens decidim les 3 màquines de Soses a fer i acabar el circuit llarg, 50 km i 800 metres de desnivell (800 de pujar i 800 de baixar, no 400 i 400 com es pensa més despavilat de turno). Vam triar el llarg mes que res perquè no en vam veure cap més, je, je, je...
Es dona la sortida i al cap d’una estona ens agrupem el Carlos, el Dani i jo. El Dani volia descansar els seus pistons i com a bon companys fer-nos de llebre i talla aires. Com es nota quan ets situes a roda d’ell, el descansat i ràpid que es pot anar, es com si anéssim fent relleus però sense donar-li cap relleu. Vam anar tirant els 3 tota l’estona, arribem al primer avituallament i no parem, encara teníem la carmanyola plena. Tota la marxa era per camins, alguns millors i altres pitjors, tenies que estar molt atent que la roda de davant no entres en algun dels sots fets per la pluja. Arribem al segon avituallament i en aquest si que parem,: un plàtan, Aquarius i a tornar a pedalar.
Arriba la pujada més forta, posem platillo i cap amunt, quin mal la rinyonada!!. Arribem a dalt i a baixar un altre cop, a mitja baixada pinxa el Carlos, cagundena, es queda el Dani per ajudar-lo i jo com a bon company no els espero i tiro a guardar-los lloc a la dutxa, je,je... Quan ja em pensava que no quedava cap pujada, me’n veig una altra de guapa davant, - MECAGUNLOU !!!, em tindré que mirar el “plano de ruta” que aquestes sorpreses espanten. La pujada era guapa, normalment no veus el final de la pujada, però aquesta donava el tom a la vall i des de baix podies veure els altres BeTeTaires com ja arribaven a dalt, i que petits que es veien, BBUUUUUFFFFF...
Bé, al moment de pujar ens posem en paral·lel amb un altre noi, decideixo posar-me a roda d’ell i cap amunt que falta gent! Veig que el tio es treu uns auriculars (en aquest mon de nostre Senyor hi té que haver de tot, segurament necessita la música per motivar-se). Doncs això, que intentava treures els auriculars, però es clar, no volia parar, i això en una pujada a platillo es paga. Per les presses es deixa els auricular penjant, amb tanta mala sort que se li enganxen a la roda del davant, al cap de 1 segon ja tenia tot el cable i l’ipod enganxat a la roda, no li devia de quedar sencera ni la cançó de “A quien maneja mi barca, qui é ???”. Au noi, ja te’n pots anar a comprar-ni un altre a l’Orley.
Arribem a dalt i un senyor molt amable i simpàtic diu que ara tot es pit avall, i si senyor, una mica de camins, una estona de pista, un bocinet d’asfalt i ja em arribat a Meta. Cap a les dutxes i a menjar un entrepà de pa de ronyó amb botifarra negra i cansalada birada. QUE BOOO!!!!
Resumint, una bona cursa, per tots els nivells, ràpida i sense cap trialera.
Clickeu aquí per veure les imatges
