Sol i molt bona temperatura per fer la Marxa. Aquest cop m’aixeco de bon matí i a les 8:00 marxo sol cap a Serós. El Dani tenia una paella d’arròs al foc de Salou i no podia deixar de remenar-la que se li enganxava. En arribar a Seròs de Soses només em trobo amb el Josep Penas.
Sortida neutralitzada fins sortir del poble a les 9 i pocs minuts, uns 450 participants amb ganes de gaudir d’una bona marxa. Aquest cop decideixo posar-me a la part del darrera de la sortida ja que encara restava escamat de la Marxa de l’Oli de la Granadella i aquesta me la vull prendre més tranquil. Sortim del poble i antes del primer quilòmetre ja ni ha 2 de pinxats, un amb la cadena trencada i un altre amb el canvi petat (ja és mala sort), tindrem que anar amb “cuidaooooooo”. Comencem les primeres costes sempre per camí fins que arribem a un senderet de pujada. Quin col·lapse que es va muntar, semblava el carrer major pel dia de Sant Jordi quan passes per la Caselles. Tranquil·lament comencem a pujar amb fila india xino-xano. Al cap d’uns quilometres de pujada suau arribem al primer avituallament on hi havia la separació entre la cursa curta i la llarga. Només passar el desviament els de l’organització ens enganxaven un gomet al que fèiem la llarga. Entrem a un corrierol amb zones de trialera molt guapo, tota l’estona entre pins i amb alguna zona de camí fins arribar a dalt de Montmaneu. Un cop a d’alt baixem per un camí fins que arribem a una trialera bestial, allò era “quando menos” lo barranc de l’infern. La gent la baixava a peu, però el que anava davant meu s’atreveix a baixar-la a sobre la bici i de poc que no es fot de cap. Meu penso 2 dècimes de segon i decideixo baixar-la a peu, mes que res que hi havia 2 “sujetos” preparats amb càmera de fotos i de vídeo al “acecho” de qui es matava pendent avall.
Tornem a pujar a Montmaneu tot seguit i pit avall per una trialera guapíssima, tècnica i ràpida en cert llocs perillosa. Un noi que anava davant meu té la mala sort de pinxar i de poc que no s’empotra a un pi en agafar una corba. Tornem a arribar al primer avituallament que en aquest cas és el tercer i tenien de tot, pastelets, fruita, fruits secs, coca, tec... no s’havia que agafar, fins que veig en un costat que tenien XUXES !! aquelles que són uns ossets petits de colors coberts de sucre, que bons, n’agafo un sarpat a la butxaca i a tornar a pedalar. A partir d’aquí zones de camí i molt sender amb pedra grossa fins arribar a Seròs.
En arribar a la meta hi havia gent cosa als costat que t’aplaudia i t’animava, gran arribada.
Em ve a saludar el Jose Megias, al final ha vingut i ha fet un temps millor que el meu. Al final em set 3 del poble participant, a veure si l’any vinent podem ser més gent, i no us rageu, colla de trutxos !!!
Resumint: una marxa amb molta participació, traçat exigent però no en excés, avituallaments molt ven preparats i molt ven organitzat. Felicitar als de l’organització que com cada any ho fan perfecte.
