Una bona marxa, en un dia perfecte.
La marxa va començar força bé, el Dani va tirar davant per fer la llarga, i a la reraguarda ens vam quedar el Marc, el Feliu i jo mateix. Sortim del poble per camí asfaltat fins que agafem pista i de sobte un corrierol que es tenia que pujar en fila india degut a l’embús que s’havia format, arribem a d’alt i el Feliu que el veiem pujar a peu. NOI!!! Que passa??? I ens diu que a les pujades li salta la cadena.
Bé, continuem una estona més per pla a veure com respon la cadena, i això que m’avança un tio lo menos de metre noranta tot follat, més endavant hi havia una zona de fang, el tio agafa malament una rodera de cotxe, li comença a marxar la bici de darrera, ZIM, ZAM, ZIM, ZAM, PATAPUUUUM!!! Quina garrotada que es va fotre, em va recordar la del Beloki al Tour. Però el tio, anava tant a tope d’adrenalina que es va aixecar com un rayo, casi que no es va ni embrutar, je,je,je...
Anem tirant tranquil·lament, baixem una trialera facileta i al tornar a pujar el Feliu que no pot, no para de saltar-li la cadena. Quedem que ell es desviarà i farà la curta, li deixo les claus del cotxe i amb el Marc anem a fer la mitja. Anem a ritme tranquil, i als corrierols encara més, no es cosa de fer-nos mal a. Comencem a pujar abans del primer avituallament, per cert, molt bonica entre arbust i una olor de timó bestial, quan avanço un noi que anava tot ell molt mudad i pinxo amb el vestit del ASTANA, als pocs metres sento; Merda !!! PATAPUUUMMM!! Quina hòstia que es va fotre, va ser el mateix soroll que quan tires un sac de ciment de 50 quilos a terra. Noi, que t’has fet mal?? – li pregunto, i es clar que ha de dir, pos que - No!!! No m’he fet res. I un güebo, a l’arribada vaig veure com li ensenyava les marques a un col·lega tot orgullós.
Parem a menjar-nos les sobres del avituallament, i continuem tirant. Al cap d’una estona, una noia que anava davant meu (si, una noia anava davant meu, però segur que era una màquina que només feia Irongirls, Maratons de Nova York i la TitanDesert). Anàvem pujant un corrierol tot ple de mates, quan s’enganxa amb una mata amb la mala sort que perd l’equilibri i se’n va de cap avall. Sort que un peu se li va quedar enganxat a la bici i la bici a les mates, sino ja me la veig redolant pit avall, li agafo la roda del darrera de la bici, i li fem la pregunta estúpida de rigor: - Que tas fet maaaaaaaaaaaal? - No! Tranquil que ve el meu home darrera. I si, el tio venia amb una cara de preocupat, estava més blanc que ella. Quin parell, al cap d’una estona abans del desviament de la llarga me’ls veig als 2 pedalant agafats de la ma, “Cuanto amor!!!”
Continuem fins que veiem un paio amb la bici pinxada, hi ha gent que no sap on es fot! El molt animal no sabia ni treure la roda. Parem, li traiem la roda, li desmunto la coberta, li trec la càmara i li dic si ara sabrà continuar, diu que si. Lo menos devia de estar allí una horeta més, quin sapastre.
Agafem el desvio de la curta i comencem a pujar una altra vegada, el Marc quan veia una pujada nomes el sentia maleir, je,je... Anem tirant per caminets fins que al final trobem la zona de vinyes i els camins es transformen en una bona pista fins a l’arribada.
Quan em pensava que ja ho teníem tot fet, a 1 km de l’arribada tenim un petit contratemps en forma de rampa, parem una estona a fer estiraments i encara ens avancen 2 més, AARRGGGG!!! Tornem a muntar i al final arribem a meta! Una bona taronjada amb bocata de xulla, la retrobada amb el Dani i el Feliu i ja no ens fa mal res!!
Informe mèdic:
Tots bé, alguna esgarrinxada i prou
