dilluns, 19 de març del 2012

III Xallenge David Duaigües Serós 2012

Bé, ja torno a estar per aquí, després de 7 mesos he tornat a fer una cursa, la Xallege David Duaigues 2012 de Serós, 48 kilòmetres i uns 800 metres de desnivell. La veritat es que me trobat cansat durant la cursa, es nota que fa pocs dies que pedalo. Al final he fet ¾ hora més que l’any passat, un desastre, com es nota que encara no he fet gaires kilòmetres, però això rai que té solució.

Sortim de Soses a les 7:30, el Pepe, el Jose, l’Albert d’Alcarràs i un servidor. A un pas tranquil ens posem a Serós en mitja hora, anem cap a poliesportiu a buscar els dorsals, ens trobem al el Josep Penas que s’integra al grup, saludem als companys de rigor, buidem dipòsits i donem tota la roba sobrant al Raul d’Alcarràs (en aquesta ocasió el nostre fotògraf professional) que molt amablement ens la guardarà fins acabar. Quan intentem fer calentament ja és l’hora de la sortida, ens posicionem tot lo malament que podem el Pepe, el Josep i jo (lo Jose ja ha agafat una bona posició cap al davant) i fem la foto de rigor desitjant-nos no fer-nos mal. Sonen de fons paraules emotives dels organitzadors en record del David i els companys de Balaguer fatalment desapareguts aquest dies a la carretera. Tot seguit comença la Xallenge de Serós 2012.

Sortida neutralitzada fins sortir del poble, tot seguit passat el riu arriba una pujada pit amunt amb pedres on tenim que posar peus a terra ja que hi ha el primer embús. Aquests primers kilòmetres els passo amb la companya del Josep fins que arribem a un senderet de baixada on el perdo de vista i ja no el torno a veure. Tota aquesta regió no es va fer l’any passat, fins que empalmem amb una pujada que ens porta al primer avituallament on també hi ha la separació entre la ruta llarga i la curta. Agafo la llarga i ara si que repetim en part la cursa de l’any passat fins arribar casi a dalt de Montmaneu. Un cop a dalt, avall que fa costera!!! per unes trialeres realment perilloses per culpa de la quantitat de pols que hi havia, cal ser previsor i poso peus aterra i més veient com el company de davant meu a saltat per sobre de la bici sense fer-se res. Continuem els dos pit avall fins que ens tornem a trobar unes altres trialeres plenes de pols i de sobte veig que al de davant se li embala la bici com una mala cosa, se li encabrita i surten los dos disparats serra avall, sort que era una zona de pineda el pobre es va agafar a un arbre amb cames i peus, igual que un mono. De seguida va venir un bomber que estava allí mateix, vam mirar que no s’hagués fet res, li pregunto si s’ha fet mal, i clar que ha de dir un PRO com ell, doncs que no. No poc!!!! penso jo, amb les esgarrinxades que portava el pobre. Torno a pujar a la bici i a pedalar un altre cop que encara queda camí, però aquest cop decideixo passar-lo, entre que no va massa segur i una mica madur aniré més tranquil. Continuo tirant fins trobar-me la trialera bestial de l’any passat, peus a terra un altre cop, m’aparto per deixar passar un biker atrevit que la baixa a sobre de la bici i PATAMMMMMMM !!! un altre que torna a caure. – Però que no ho veia que la cosa està xunga i prendreu mal !!! Que és diumenge i demà s’ha d’anar a treballar!! Qü va parir, hi ha gent que està sonada.

En arribar a baix pujada força lletja fins al peu de Montmaneu i tot seguit baixada per la trialera del darrera igual que l’any passat. Aquesta si que es divertida, no massa tècnica i meu passo molt bé baixant-la. En acabar-la a seguir un sender bordejant la serra fins arribar a Serós. Per arribar a la meta hi havia una petita rampa de formigó d’uns 30 metres on de sobte em comencen a agafar rampes a les cames. LA MARE DEL TANO QUAN ERA GITANO!! QUIN MAL!! Però es clar, ja començava a haver gent de Serós i no era qüestió que veiessin un de Soses queixant-se de dolor, cor fort, i sense baixar de la bici apretant les dents fins a l’arribada. AARRGGG!!!!, que dura que se m’ha fet, i lo bé que meu he passat, je, je, je...

Reposem forces amb el Pepe i el Jose i tornem a pujar a les bicis i tornem a fer els 10 kilòmetres de tornada a Soses, aquest cop com a mínim ens ajuda el vent que el portem a favor. Al final ens hem fet uns 70 kilòmetres com uns campions amb molt bona companyia. Fins l’any vinent!!!

Arxiu fotogràfic.