Ermitanyos 2010

Ja podeu passar-vos a inscriure a l'Ermitanyos 2010, animeu-vos que farem un bon grupet de Soses.

Inscripció Ermitanyos 2010

Convocatòria reunió Club Ciclista Soses

REUNIÓ SOCIS/ES CLUB CICLISTA SOSES

TEMA: NOU EQUIPAMENT

LLOC: SALA AJUNTAMENT
HORA: 21:30
DATA: DIMECRES 27 D'OCTUBRE

No hi falteu

Nou Club Ciclista a La Granja d'Escarp

El Club Ciclista La Granja d’Escarp ens complau presentar-vos les activitats que hem preparat pel dissabte dia 30 d’Octubre del 2010 per tal de promocionar el club ciclista de nova creació.

Les activitats previstes, seran:

Al matí RUTA DE BTT, a les 9.00h, amb ciclistes locals i de la contrada (aproximadament uns 30-35 km per a ciclistes amb nivell mig-alt).
...
A la tarda PEDALADA POPULAR, a les 16.00h, en primer lloc es realitzarà una pedalada accesible per a tot tipus de participants, per terreny pla , arribant fins a Massalcoreig. Al tornar al poble, recuperarem forces amb una bona XOCOLATADA. Els nens que així ho vulguin, podran participar en la Gimkama ciclista, en la que posaran a prova les seves habilitats sobre dues rodes. Hi hauran nombrosos premis i obsequis per als particpants.

A la nit SOPAR POPULAR, a les 21.30h oferirem a la gent qui es vulgui apuntar, un sopar de luxe per un preu mòdic. Volem que sigui un sopar integrador per tal de que tothom passi una vetllada d’allò més agradable),

PRIMERS (pica-pica):Meló amb pernil / Ous de guatlla / Torrades de lʼEscala / Truita de patates / Fideuà / Caragols
SEGON:CORDER AL FORN amb guarnició POSTRE:BRAÇ DE GITANO DE NATA

Inclou: Aigua, vi, gasosa i cafè


Tot seguit DISCOTECA MOBIL, a les 24.00h, a la sala del ball a càrrec de SOUNDTRONIC GROUP. Durant la nit es realitzarà el sorteig d’una magnífica Bicicleta BTT. L’afortunat podrà bescanviar-la per una altra o per material ciclista en el termini i condicions que se li indicaran.

Terral Garrigues 2010

Aquest cop no ens vam tenir que aixecar tant aviat, a ¾ de 7 n’hi ha prou!! Carregem-ho tot al cotxet i cap a Borges Blanques. Només arribar em trobo al Dani i al Marc, anem a buscar els dorsals, ens posem les malles i la jaqueta del Club ja que foteia un fred de mil dimonis, 6 graus. Una mica de calentament, la foto de rigor amb el Carlos i cap a la línea de sortida on veiem com “lobuitre” ja està a primera fila.

Aquest cop ens decidim les 3 màquines de Soses a fer i acabar el circuit llarg, 50 km i 800 metres de desnivell (800 de pujar i 800 de baixar, no 400 i 400 com es pensa més despavilat de turno). Vam triar el llarg mes que res perquè no en vam veure cap més, je, je, je...

Es dona la sortida i al cap d’una estona ens agrupem el Carlos, el Dani i jo. El Dani volia descansar els seus pistons i com a bon companys fer-nos de llebre i talla aires. Com es nota quan ets situes a roda d’ell, el descansat i ràpid que es pot anar, es com si anéssim fent relleus però sense donar-li cap relleu. Vam anar tirant els 3 tota l’estona, arribem al primer avituallament i no parem, encara teníem la carmanyola plena. Tota la marxa era per camins, alguns millors i altres pitjors, tenies que estar molt atent que la roda de davant no entres en algun dels sots fets per la pluja. Arribem al segon avituallament i en aquest si que parem,: un plàtan, Aquarius i a tornar a pedalar.

Arriba la pujada més forta, posem platillo i cap amunt, quin mal la rinyonada!!. Arribem a dalt i a baixar un altre cop, a mitja baixada pinxa el Carlos, cagundena, es queda el Dani per ajudar-lo i jo com a bon company no els espero i tiro a guardar-los lloc a la dutxa, je,je... Quan ja em pensava que no quedava cap pujada, me’n veig una altra de guapa davant, - MECAGUNLOU !!!, em tindré que mirar el “plano de ruta” que aquestes sorpreses espanten. La pujada era guapa, normalment no veus el final de la pujada, però aquesta donava el tom a la vall i des de baix podies veure els altres BeTeTaires com ja arribaven a dalt, i que petits que es veien, BBUUUUUFFFFF...

Bé, al moment de pujar ens posem en paral·lel amb un altre noi, decideixo posar-me a roda d’ell i cap amunt que falta gent! Veig que el tio es treu uns auriculars (en aquest mon de nostre Senyor hi té que haver de tot, segurament necessita la música per motivar-se). Doncs això, que intentava treures els auriculars, però es clar, no volia parar, i això en una pujada a platillo es paga. Per les presses es deixa els auricular penjant, amb tanta mala sort que se li enganxen a la roda del davant, al cap de 1 segon ja tenia tot el cable i l’ipod enganxat a la roda, no li devia de quedar sencera ni la cançó de “A quien maneja mi barca, qui é ???”. Au noi, ja te’n pots anar a comprar-ni un altre a l’Orley.

Arribem a dalt i un senyor molt amable i simpàtic diu que ara tot es pit avall, i si senyor, una mica de camins, una estona de pista, un bocinet d’asfalt i ja em arribat a Meta. Cap a les dutxes i a menjar un entrepà de pa de ronyó amb botifarra negra i cansalada birada. QUE BOOO!!!!

Resumint, una bona cursa, per tots els nivells, ràpida i sense cap trialera.

Clickeu aquí per veure les imatges

Convocatòria

CLUB CICLISTA SOSES

Un cop finalitzada la campanya d’estiu, i com ja vam fer l’any passat, us proposem una trobada de socis per poder xerrar una mica i a la vegada compartir noves experiències i emocions viscudes damunt la bicicleta.


Per aquest motiu, hem pensat que el millor seria fer una petita sortida tant amb bici MTB com de CARRETERA per arribar al lloc on ens esperen per esmorzar.


Dia sortida.......... Diumenge 24/10/2010
Lloc de sortida... Plaça l’Església
Hora sortida....... 8,30
Lloc esmorzar.... Bar Josepet
Preu..................... Aprox. 8 €


Per saber qui serem i poder preparar-ho, necessitem que abans d’aquest dia passeu pel taller del Jordi a apuntar-vos.


Us hi esperem

La Junta

Transicar 2010 Imatges

Clickeu aquest enllaç per veure algunes fotos

Lleida - Cambrils 2010

Dia 2 d’Octubre, 7 a.m., passarel·la de Cap pont, 12 ciclistes intrèpids es decideixen a fer la Lleida-Cambrils, organitzada cada any per ElitBike. Ens esperen més de 100 km de recorregut, amb uns 1700 m de desnivell!

Abans de començar, primer imprevist, al sr. Joan Aige se li ha averiat el frè del davant, per lo tant decideix fer-nos de cotxe escombra (no hay mal que por bien no venga). Finalment comencem la marxa a les 8 a.m. direcció Albatàrrec pel costat del canal, tot planejant fins trencar a la esquerra direcció Alfès. Agafem uns senderos trenca-cames i Pim i Pam, caigudes al canto, costellada meva amb cop de cap inclòs (sort del casco) i voltes de campana d’un altre company. Doncs be, un cop fet el escalfament, anem agafant ritme i continuem per més senders, fins arribar al riu Set, direccio Aspa. Continuem fins al Cogul, on es torna a repetir una nova aterrissada d’un altre membre! Això ja sembla el club de les rascades, anem avançant fins que arribem a Albages on fem un petit espring en plena pujada. Esmorzar casero amb el entrepà de la mare en un Bar on els propis clients fan de cambrers. Després d’esmorzar, 3 membres decideixen tornar-se’n cap a Lleida, nomes volien estirar les cames i passar mig matí! Bé doncs, la resta continuem amb el repte i anem avançant a cop de GPS i fent part de la marxa “la transisquella”, on ens porta per senders i camins una pel avorrits. Continuem i fem una petita parada a Juncosa, on reposem aigua d’una font i seguim un camí que ens porta a uns senderons a prop d’ Ulldemolins, molt chulos, amb ponts de fusta i una ermita . Finalment arribem a Cornudella de Montsant, on ens espera un gran dinar on no falten espaguetis i acuarius. Travessem el Montsant i empalmem amb la riera de l’Alforja on, sense parar i ja de nit, arribem a la meta: Cambrils!!! Repte superat, amb una mitja baixa, cansats, rascats i molt contents, un dia envoltat d’aventures, bona gent i un bon entreno! Fins l’any que bé, cambrils ens espera i un recorregut amb noves variants segur que també!

Signa la crònica:

Jose Javier Megias

Transiscar 2010 - Agramunt

Una marxa ideal per tots els nivells.

6:00 del matí i peus a terra, un bon esmorzar, cap a Lleida a recollir el Dani i sense parar fins Agramunt. Arribem i el ritual de sempre, dorsal, acabar-nos de vestir.

En arribar ens comencem a trobar la gent de sempre, el Miquel, el Carlos amb el Víctor, el Joan Carles del Club Almacelles, etc... Fem una mica de calentament, 4 pedalades i ens situem a la línea de sortida i en marxa. El Dani tira cap a la llarga i jo me’n vaig a fer la curta. Sortim del poble i ens posem per camins , anaven plens a tope, es van inscriure 597 participants. Anem tirant i els camins ja es van aclarint de gent, això si, molta pols, hi havia trams que no es veia res, tenies que anar amb molt de compte. Fem una baixadeta i en un revolt a ma esquerra em veig un noi que havia caigut i es queixava molt de la clavícula, pintava malament. Al cap d’una estona entrem en un pobles i al girar de sobte em trobo el primer avituallament, - VA!!! No cal parar, encara tenia casi tot el líquid i no havia menjat res.

Comencem a entrar als corrierols i genial, unes trialeretes fàcils, sense gaire pendent i entre boscos i matolls, dona bo de pedalar per aquestes zones. Deixem els corrierols i en un tram asfaltat em trobo un participant de casi 60 anys. Ostres, això si que dona moral, veure gent d’aquesta edat i amb aquestes ganes, a demés el xaval anava a fer la llarga. Si senyor!!!

Deixem la zona d’asfalt, pugem corrierols i arribem al segon avituallament, una mica d’acuarius, 1 plàtan i ha tornar a donar-li als pedals. Al cap d’una estona arribem al desviament de la cursa i d’allí fins al final pit avall per pista fins a la línea d’arribada.

Al final vaig arribar el 40 de 243 participants que van triar la ruta curta de 38 km i 480 metres de desnivell (com es que amb el GPS sempre surten més quilòmetres i més metres de desnivell?), amb un temps de 2 hores 52 segons, a una mitja de 18,9 km/h. Per ser la meva tercera pedalada i la primera que puc fer al meu ritme estic content.

El Daniel per la seva part va deixar en molt bon paper el nostre Club Ciclista, va fer la ruta llarga de 56 km i 775 metres de desnivell. Va arribar el 54 de 323 participants amb un temps de 2 hores 42 minuts i 36 segons, a una mitja de 20,66 km/h. És un crack!!

De seguida ens vam anar a les dutxes, que per cert només hi havia aigua freda, quin patir!! A fer un entrepà de llonganissa, fer petar la xerrada i cap a casa que falta gent.

Una molt bona pedalada molt ven organitzada, podies fer la inscripció via web i en arribar t’enviaven el teu resultat via SMS al mòbil. Tot molt ven planificat i senyalitzat. Una bona pedalada recomanable per a tots els nivell, ja que no hi havia cap trialera xunga i el tant per cent de desnivell de les pujades era prou suau, no calia baixar en cap moment de la bici.

Des d’aquí volem animar-vos a provar de fer una pedalada, sempre hi ha diferents nivells i la poden fer des dels 10 fins als 99 anys. Diumenge 17 a les Borges blanques.

Una abraçada a “Lo buitre” d’Almacelles de part del Dani, que diu que no li donarà més peixet, je, je,je...

Properament penjarem les fotos.

Signa:

Eloi Sisó Miret

Transbessons 2010

Una bona marxa, en un dia perfecte.

La marxa va començar força bé, el Dani va tirar davant per fer la llarga, i a la reraguarda ens vam quedar el Marc, el Feliu i jo mateix. Sortim del poble per camí asfaltat fins que agafem pista i de sobte un corrierol que es tenia que pujar en fila india degut a l’embús que s’havia format, arribem a d’alt i el Feliu que el veiem pujar a peu. NOI!!! Que passa??? I ens diu que a les pujades li salta la cadena.

Bé, continuem una estona més per pla a veure com respon la cadena, i això que m’avança un tio lo menos de metre noranta tot follat, més endavant hi havia una zona de fang, el tio agafa malament una rodera de cotxe, li comença a marxar la bici de darrera, ZIM, ZAM, ZIM, ZAM, PATAPUUUUM!!! Quina garrotada que es va fotre, em va recordar la del Beloki al Tour. Però el tio, anava tant a tope d’adrenalina que es va aixecar com un rayo, casi que no es va ni embrutar, je,je,je...

Anem tirant tranquil·lament, baixem una trialera facileta i al tornar a pujar el Feliu que no pot, no para de saltar-li la cadena. Quedem que ell es desviarà i farà la curta, li deixo les claus del cotxe i amb el Marc anem a fer la mitja. Anem a ritme tranquil, i als corrierols encara més, no es cosa de fer-nos mal a. Comencem a pujar abans del primer avituallament, per cert, molt bonica entre arbust i una olor de timó bestial, quan avanço un noi que anava tot ell molt mudad i pinxo amb el vestit del ASTANA, als pocs metres sento; Merda !!! PATAPUUUMMM!! Quina hòstia que es va fotre, va ser el mateix soroll que quan tires un sac de ciment de 50 quilos a terra. Noi, que t’has fet mal?? – li pregunto, i es clar que ha de dir, pos que - No!!! No m’he fet res. I un güebo, a l’arribada vaig veure com li ensenyava les marques a un col·lega tot orgullós.

Parem a menjar-nos les sobres del avituallament, i continuem tirant. Al cap d’una estona, una noia que anava davant meu (si, una noia anava davant meu, però segur que era una màquina que només feia Irongirls, Maratons de Nova York i la TitanDesert). Anàvem pujant un corrierol tot ple de mates, quan s’enganxa amb una mata amb la mala sort que perd l’equilibri i se’n va de cap avall. Sort que un peu se li va quedar enganxat a la bici i la bici a les mates, sino ja me la veig redolant pit avall, li agafo la roda del darrera de la bici, i li fem la pregunta estúpida de rigor: - Que tas fet maaaaaaaaaaaal? - No! Tranquil que ve el meu home darrera. I si, el tio venia amb una cara de preocupat, estava més blanc que ella. Quin parell, al cap d’una estona abans del desviament de la llarga me’ls veig als 2 pedalant agafats de la ma, “Cuanto amor!!!”

Continuem fins que veiem un paio amb la bici pinxada, hi ha gent que no sap on es fot! El molt animal no sabia ni treure la roda. Parem, li traiem la roda, li desmunto la coberta, li trec la càmara i li dic si ara sabrà continuar, diu que si. Lo menos devia de estar allí una horeta més, quin sapastre.

Agafem el desvio de la curta i comencem a pujar una altra vegada, el Marc quan veia una pujada nomes el sentia maleir, je,je... Anem tirant per caminets fins que al final trobem la zona de vinyes i els camins es transformen en una bona pista fins a l’arribada.

Quan em pensava que ja ho teníem tot fet, a 1 km de l’arribada tenim un petit contratemps en forma de rampa, parem una estona a fer estiraments i encara ens avancen 2 més, AARRGGGG!!! Tornem a muntar i al final arribem a meta! Una bona taronjada amb bocata de xulla, la retrobada amb el Dani i el Feliu i ja no ens fa mal res!!

Informe mèdic:

Tots bé, alguna esgarrinxada i prou

Clicka per veure les imatges